En política res passa per casualitat, o al menys no hauria de ser així! Ahir mateix Joan Roselló, un company menorquí que també roda pels mons de la Comunicació Política, em comentava el tema de Soledad Sánchez Mohamed del partit Partit Democràtic de Ciutadella (PDC) i de “dos grandes argumentos” i de com hi han polítics que fan qualsevol cosa per sortir al es notícies. No em ficaré en si aquesta candidata té “grandes argumentos” o no en té, però si que he de dir que hi ha uns límits i que tota persona que es dedica o vol dedicar a la política hauria de tenir clar aquests límits. Per mi personalment aquest acte no el considero comunicació política sinó un fet que els ciutadans mateixos no haurien de consentir.
El que si considero Comunicació Política és el que avui he vist al diari menorca, una foto que m’ha cridat força s’atenció, i és que una foto moltes vegades ens pot dir moltes coses. La foto fa referència al candidat del PSOE a l’alcaldia de Mô, Vicenç Tur. Aquesta foto ens demostra de com aquest candidat ha fet un canvi en la seva vestimenta i en el seu missatge.
El PSOE s’ha adonat que el seu candidat tenia una imatge massa juvenil i despreocupada i si mirem fotos anteriors al període electoral veurem que en contades ocasions surt amb corbata ni molt arreglat. Però en la foto que avui surt al diari surt ben vestit i amb americana i corbata. Això demostra que hi ha una persona al darrera encarregada de vigilar aquests detalls i encarregada de definir el missatge que volen donar del candidat. En aquest cas un candidat jove que fins ara no donava excessiva importància ala seva vestimenta ara ha canviat per donar un missatge més seriós. Això suposa les preguntes que es fa tothom, és important la vestimenta del candidat? quina imatge estem donant i quina volem donar? Evidentment en política local la imatge del candidat és força important i hem de construir una bona “marca de candidat”
El problema és que aquestes coses s’han de controlar durant tota la legislatura, no sols quan arriben les eleccions. En un sol mes és complicat crear una “marca candidat”. Molts pensen que contractar un assessor polític sols s’ha de fer en període d’eleccions, però no és així. Si Vicenç Tur hagués tingut un assessor durant aquests anys, no l’hi hauria fet falta fer aquest canvi radical en pocs mesos.
També podem mirar altres candidats a l’alcaldia de Mô com Agueda Reynés del PP on es pot apreciar que al darrera hi ha gent treballant en la seva imatge i en el missatge. Parlem d’una dona que no ha treballat en política i per tant s’ha de donar una imatge de saber gestionar, fet que corrobora amb la seva feina a l’Agència Tributaria. Si mirem les seves fotos veurem com a moltes surt treballant.
I si passem a la part online, el PP de Mô té més presència que alters partits polítics. De fet la pàgina de Facebook del PSOE “pinta Maó” (una pàgina que busca implicar als ciutadans amb propostes, però que sembla no tenir gaire èxit) sols té 94 amics i la del PP “Mahón con Agueda” compta amb 404 seguidors. Però si mirem el número de seguidors el que guanya a Menorca és un candidat d’un petit poblet de s’illa, Lluís Camps, candidat a Es Castell, compta amb 1086 seguidors i amb força interaccions a la seva pàgina, un fet destacable per un candidat d’un poble amb uns 8.000 habitants. Això ens indica que al darrera de Lluís Camps hi ha una feina offline de carrer i de mesos que dona fruits també a la xarxa.
Finalment tot es tracta de confiança, la gent a nivell local vota a aquella persona en la que confia, a aquell candidat al qual abraçaria, al que sent més pròxim.
La recomanació a tots els que es volen dedicar a aquest àmbit és: planificar les coses!! amb temps i planificació segur que ens surt tot millor!
Queda poc per les eleccions i ara començaran a sortir moltes notícies i tothom voldrà sortir a la premsa. Esperem que no sigui de la forma que ha fet Sole Sánchez, sinó amb propostes i fent les coses bé.
